Aquest any és la 20a edició de la Baixcicletada, un esdeveniment que després de 20 anys és una cita imprescindible pels amants de la bicicleta que volen gaudir d’un recorregut pel Baix Llobregat i reivindicar una mobilitat més sostenible.
Però tot esdeveniment que, com aquest, esdevé tant popular, té uns inicis, un origen. I per això hem volgut parlar amb una de les persones que va formar part d’aquests inicis de la Baixcicletada perquè ens expliqui com va començar aquesta iniciativa, quins obstacles i dificultats us vau trobar, com va reaccionar la gent davant la proposta, i també anècdotes d’aquelles primeres edicions.
Ell és en Lluís Carrasco, extècnic de mobilitat de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, un municipi que es va incorporar en l’organització d’aquest esdeveniment el 2005.
Pots mirar el video de l’entrevista o pots llegir-la o bé llegir-la a continuació.
Entrevista a Lluís Carrasaco, extècnic de mobilitat de Sant Feliu de Llobregat
Entrevista a Lluís Carrasco. Extècnic de Mobilitat de Sant Feliu de Llobregat.
Entrevistador (E): Hols Lluís. Com estàs?
Lluís Carrasco (LLC): Molt bé. Bona tarda!
E: En primer lloc, moltes gràcies per acompanyar-nos aquesta estona per parlar de La Baixcicletada i els seus 20 anys d’història.
En aquesta entrevista ens agradaria poder fer un salt enrere en el temps i que ens pugessis explicar els orígens d’aquesta fantàstica iniciativa. Per això, el primer que et vull preguntar és què us va impulsar a que diferents municipis s’organitzessin per iniciar la Baixcicletada ara fa 20 anys?
LLC: Bàsicament va ser una idea sortida dels tècnics de medi ambient inicialment de 4 municipis (Sant Just, Esplugues, Sant Joan i Cornellà) que des de la perspectiva ambiental creien que era important promoure l’ús quotidià de la bicicleta.
A partir d’aquí ens vam unir altres ajuntaments. Es va unir Sant Feliu, es va unir l’Hospitalet i finalment es va unir Sant Boi de Llobregat. L’objectiu fonamentalment era crear una realitat, un exemple, que es podia utilitzar la bicicleta per anar de municipi a municipi amb una certa facilitat. Per això també es va promoure que participessin infants, etc. La idea era també posar de manifest la manca de xarxa ciclable per anar d’una manera segura d’un municipi a un altre. I aquest va ser l’objectiu fonamental.
“La idea era reivindicar l’ús quotidià de la bicicleta i que hi haguessin les infraestructures necessàries per fer-ho”
Quan vam fer la Baixcicletada, el denominador comú que teníem és que sempre s’acabava al Parc de Torreblanca i s’iniciava a l’Hospitalet de Llobregat, menys quan es va incorporar Sant Boi que aleshores ells feien una columna pròpia que sortia des de Sant Boi i s’incorporava quan la pedalada passava per Cornellà.
I després un dels temes que també vam voler reivindicar va ser amb el tema de Sant Boi, la manca de comunicació entre un costat i l’altre del riu. Per anar de Sant Vicenç dels Horts a Molins de Rei, o anar de Cornellà a Sant Boi o l’inrevès, de forma quotidiana no es pot fer. I amb la volta sempre hem reivindicat això el que des del punt de vista ambiental era molt important.
Era un tema molt diferent. La idea, insisteixo, era reivindicar l’ús quotidià de la bicicleta i que hi haguessin les infraestructures necessàries per fer-ho. I també explicar a la gent que era possible fer una mobilitat sostenible sense la necessitat del cotxe. I aquest va ser l’objectiu que s’ha mantingut al llarg de tots els anys.
E: Ara, després de 20 anys, l’organització de la Baixcicletada no podem dir que sigui senzilla, però si que està més rodada en molts aspectes que potser no ho estaven en els inicis. Quines dificultats o obstacles recordes d’aquests inicis de l’organització de la Baixcicletada?
Bueno, els obstacles més importants eren que, a vegades des del punt de vista polític, a vegades des del punt de vista de tècnics d’altres disciplines i inclús de la policia local a vegades, no s’entenia la bicicletada com una reivindicació i per tant, plantejaven “peròs” a l’hora de passar per determinats llocs. Mentre els tècnics defensàvem que passar justament per la Rambla de Sant Feliu o per llocs concrets que evidentment molestaven a la circulació, però el que es volia és que es veiés que amb la bicicleta podíem anar d’un costat a l’altra amb una facilitat impressionant; a vegades costava que els tècnics i a vegades els polítics, sobretot els d’altres departaments, acabessin d’encaixar.
Va ser tot un encaje de bolillos i s’anava fent i s’anva tirant fins que es va anar consolidant i es va convertir en un clàssic i aleshores ja tothom ja sabia que quan arribava la bicicletada havia de posar tants motoristes, tant d’això, i poder fe-ho. Però arrel de la historia hi ha hagut petites incidències que ha fet que la bicicletada tingués les seves anècdotes.
Ara que estic pensant, volia comentar un dels problemes, també, que ens vam trobar al l’hora d’organitzar la bicicletada és el tema del diners.
Una bicicletada té unes despeses i cada ajuntament té la seva despesa i era difícil fer una facturació única. Aleshores havíem de fer un repartiment de despeses i fer inventos del TBO per fer la Bicicletada unitària. Aquest va ser un tema important.
Un altre tema important va ser que no hi havia prou diners. Els ajuntaments posàvem uns calerons però no hi havia prous diners. Alguna vegada havíem rebut algun ajut de la Diputació però normalment hi havia dificultats econòmiques importants per a poder fer la contractació de l’acte final, tenir un speaker, poder regalar algun objecte, poder fer un entrepà i un aigua,… Tot això que són coses molt senzilles però que, clar, estem parlant d’una bicicletada en la qual, va haver-hi una vegada en la que van participar 800 persones. Vull dir que estem parlant d’una bicicletada important.
“Un altre tema important va ser que no hi havia prou diners”
Aleshores, un dels problemes més importants que vam haver de treballar tots els tècnics, era buscar sponsors. I aquí vull destacar un que ens va ajudar molt que és Soler i Sauret que ens va ajudar en dues coses importants. Primer ens va ajudar a posar un cotxe escombra, que després explicaré una anècdota, i també va col·laborar econòmicament i també amb la compra de les bicicletes que sortejàvem que eren àmpliament esperades, especialment per la gent jove que desitjava veure aquella bicicleta.
Més endavant vam aconseguir sortejar bicicletes elèctriques. Vam aconseguir alguna esponsorització extra, però no va ser fàcil. El tema dels sponsors costava perquè era una cosa no valorada socialment a nivell econòmic.
E: I quina va ser la resposta de la ciutadania en aquestes primeres edicions?
Les respostes eren diferents. No de tots els municipis hi havia la mateixa gent participant. Era bastant divers. Per exemple, curiosament, a Hospitalet que hi hauria d’haver molta més gent particpant, no hi havia tanta gent. En canvi a Cornellà, Sant Joan Despí, Esplugues i Sant Just, les participants eren importants.
En el cas de Sant Feliu hi havia menys participació perquè la gent s’havia de desplaçar a l’Hospitalet i això ja costava més. Estem parlant que es participava en família i s’havien de desplaçar fins a l’Hospitalet. Aleshores es va fer un punt de sortida de Sant Feliu que quan venien de Sant Joan Despí, s’incorporaven des de Sant Feliu, donaven tota la volta i després arribaven al Parc de Torreblanca.
“Hi havia moltes ganes de fer-ho, moltes ganes de col·laborar”
Buscàvem les combinacions, no era fàcil. Tot era dificultós a l’hora de dissenyar els itineraris però ens en sortíem. Hi havia moltes ganes de fer-ho, moltes ganes de col·laborar i a més a més, tots els tècnics de mobilitat, o almenys jo, m’ho passava molt bé. I cadascú dins del seu municipi tenia un paper important dins de la bicicletada.
E: Abans has esmentat que tenies una anècdota del cotxe escombra o alguna altra que recordis sobre les primeres edicions de La Baixcicletada.
Bueno si. El cotxe escombra el que fa normalment era sobretot recollir els infants perquè es cansen perquè els pares no van calcular bé l’itinerari i era massa llarg, o persones que queien o no estaven bé. Normalment hi havia poca gent. Afortunadament tothom arribava als llocs.
El curiós és que hi va haver un any que hi havia més gent gran que gent petita. Els petits anaven treballant i els pares estaven allà. Era una cosa curiosa.
Després altres anècdotes que puc recordar és quan la gent arribar a un determinat lloc, en comptes d’anar per un lloc se’n va per un altre. I aleshores el què passa és que la columna al final es pareteix en dos i la feina és intentar buscar-los per trobar-los i que puguéssin arribar al final. Perquè la gent no es coneixia el camí, encara que ho posàvem la veritat és que la gent no s’ho coneixia i més en pobles que no hi vivien.
Això són coses que van passar.
E: I sobre aquesta foto, que ens podries explicar.?
LLC: Jajaja. Jo personalment, fora de l’àmbit laboral tinc moltes facetes i en una de les meves facetes he fet palles per mil persones, per 200, per 300, per 100,… He fet moltes paelles. I un dia, parlant del tema, van dir “home, ja que portem tants anys treballant, perquè no fem tots els tècnics una paella al final de la cursa”. I efectivament. Dicho i hecho. Vam pagar escote tothom i vam fer una paella no si si vam ser 80 o, no recordo ara la quantitat. Però si, si, si vam fer una paella important que també vam convidar a tots els que estaven a l’organització. O sigui, no només era pels tècnics sinó eren tota la gent que havia col·laborat i participat en l’organització.
P: Finalment, i ara si, per acabar, quina és el futur que ens espera a nivell de mobilitat sostenible? Creus que caldrà continuar fent la Baixcicletada per reivindicar una mobilitat més sostenible?
A veure. Si agafem la realitat de la comarca l’ús de la bicicleta encara és minoritari, molt minoritari. Quines són les causes? Bé, entre altres coses, per la inseguretat, la por que té la gent de circular entre els cotxes; la manca d’una xarxa, d’una estructura viària dedicada a la bicicleta que a més a més s’agreuja ara amb uns nous fenòmens que estan succeint com són els vehicles de mobilitat personal: els patinets.
Aquesta és una realitat que ha vingut per quedar-se també i cal tenir-la en compte. I si abans tenien sentit els carrils bici i els itineraris segurs per la bicicleta, ara més encara perquè tenim un altre protagonista que són els patinets elèctrics i altres enginys que també s’utilitzaran.
“El secret de la utilització de la bicicleta de forma quotidiana, segons el meu parer, és que no arribis suat”
Cada vegada més la gent es va avançant en tema de bicicleta elèctrica per la facilitat que suposa sobretot per superar determinades pendents, que no és el cas de molts municipis, però si que és el cas d’altres on hi ha barris que pugen i baixen, ajuda a que es pugui utilitzar aquest mitjà de forma quotidiana.
Perquè el secret de la utilització de la bicicleta de forma quotidiana, segons el meu parer, és que no arribis suat o el menys suat possible. Perquè si arribes suat és molt desagradable i la gent intenta buscar altres mitjans de transport. Per tant, la bicicleta elèctrica dona aquesta facilitat perquè l’esforç és mínim.
L’exemple el tenim amb el desenvolupament que ha fet l’AMB que ha posat en marxa l’AMBici, però elèctrica. Perquè són conscients que l’ús quotidià és important.
Però el més important és com es desplaça la gent als llocs de treball, a l’estudi, etc., i veiem que encara no és un mitjà massivament utilitzat. A Barcelona déu ni do, però és clar, però a l’entorn de Barcelona l’han fet bastant segur per les bicicletes i pels patinets. En canvi, a l’entron metropolità més enllà de Barcelona ciutat, hi ha de tot. Hi ha municipis que estan millor, municipis que estan pitjor, municipis que no connecten uns amb els altres.
“La Baixcicletada segueix tenint el seu valor i que jo crec que s’hauria de seguir fent”
I per exemple, per anar des d’aquí al polígon industrial que està a la sortida de Molins de Rei no hi ha carrils bici i a més és una carretera perillosa per a poder accedir-hi. Però la fàbrica està allà, i allà i allà, i són recorreguts relativament curts que es podrien fer en bicicleta elèctrica o en bicicleta normal o en patinet i no es fan per por. I aquest és un tema que jo crec que s’ha de treballar i s’ha de resoldre.
Per això crec que la Baixcicletada segueix tenint el seu valor i que jo crec que s’hauria de seguir fent. I animo als companys mediambientalistes que estaven amb mi i als que no estaven a seguir treballant i reivindicant aquesta idea mediambientalista que la bicicleta és un instrument important per la mobilitat quotidiana com es demostra en molts llocs del món.
P: Doncs moltes gràcies de nou per acompanyar-nos novament i compartir les teves experiències en els inicis de la Baixcicletada, una iniciativa que des de fa 20 anys pedala per la mobilitat sostenible al Baix Llobregat i arreu.
LLC: Gràcies a vosaltres.
La BaixCicletada 